La incorporació de l’enfocament de gènere a les organitzacions públiques i privades és clau pel desenvolupament humà sostenible i es relaciona directament amb els pilars bàsics de la responsabilitat social.

Què oferim?

Projectes amb mirades i sistemes de treball innovadors. Acompanyen les organitzacions per tal que augmentin el seu nivell d’exigència i responguin a les demandes de la ciutadania, per poder esdevenir així actors clau del canvi i de la transformació social.

Hi ha ingent normativa d’àmbit internacional, nacional, autonòmica i local que insta les Administracions públiques a desenvolupar plans d’igualtat per convertir mesures i actuacions els drets recollits en el marc jurídic. És un instrument valuós i útil per poder traduir les normes generals en accions concretes adaptades a cada territori.

Però, ¿per què han de desenvolupar les administracions públiques plans d’igualtat? En primer lloc, són els agents responsables de garantir la igualtat de drets per a tota la ciutadania i de les persones que habiten en els seus territoris. Han de ser, per tant model i marc de referència per a les empreses i entitats públics i privades. A més, comptar amb un pla d’igualtat els permet analitzar i conèixer les necessitats concretes que han de ser abordades, planificar i ordenar la seva intervenció i buscar i assignar els recursos necessaris per implementar-los.

Hi ha dos tipus de plans d’igualtat, tots dos necessaris i, en molts casos, obligatoris segons els territoris. El pla d’igualtat de dones i homes intern, busca garantir la igualtat en el funcionament, la composició i l’organització interna de l’entitat local. D’altra banda, el Pla de Polítiques Públiques d’Igualtat es proposa conèixer en detall les necessitats, capacitats i oportunitats de les persones que habiten un territori, des d’una perspectiva de gènere, per orientar estratègicament i de manera coherent les seves intervencions en cadascuna de les seves àrees sectorials.

Com podem donar suport a les administracions en el desenvolupament dels seus plans d’igualtat?

• Desenvolupament de plans d’igualtat interns.
• Desenvolupament de plans d’igualtat de polítiques públiques.
• Identificació i adaptació de plans d’igualtat de l’àmbit supramunicipal.
• Informes d’impacte de gènere del resultat dels plans d’igualtat de les polítiques públiques, ex-anta i ex-post.
• Avaluació dels plans d’igualtat interns.
• Plans de formació per a l’enfortiment de les capacitats internes per a la incorporació de la perspectiva de gènere, de caràcter general o aplicat a les diferents àrees funcionals.
• Formació per a l’elaboració de pressupostos sensibles al gènere.

Les competències en matèria d’assistència social recauen en les comunitats autònomes amb l’aprovació dels seus corresponents lleis en matèria d’assistència social i serveis socials. Aquestes es complementen amb mesures recollides en lleis específiques com la llei de dependència, la Llei contra la violència masclista, o la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones entre d’altres.

Per garantir aquests serveis, el Sistema Públic de Serveis Socials compta amb la concurrència de prestacions i serveis d’àmbit estatal, autonòmic i municipal. Però, els serveis socials han sofert una transformació molt important en enfrontar nous reptes i una major complexitat, a causa de el desenvolupament legislatiu, la interrelació dels serveis i un major coneixement de la diversitat de la població en els nostres pobles i ciutats i les seves necessitats i particularitats diferenciades.

A més, han evolucionat de la prestació assistencial d’emergència dirigida a cobrir una atenció bàsica les capes més desprotegides de població cap a un sistema de garantia universal dels drets accessible a tot el conjunt de la ciutadania. I, en el context creat per la COVID-19, assistim a un moment estratègic clau per re-posicionar els serveis socials en un lloc preeminent de l’agenda política, econòmica i social i abordar-los amb una visió integradora i des d’una perspectiva de gènere.

Com ajudem a les administracions a desenvolupar i aplicar els seus serveis?

• Suport en l’elaboració de plans en matèria de serveis socials.
• Incorporació de la perspectiva de gènere en els plans d’actuació en matèria de serveis socials que ja estiguin en marxa.
• Identificació i mapatge dels recursos i serveis de les entitats supramunicipals i de les potencials sinergies entre administracions.
• Actualització dels plans d’Acció Social per adequar-los al context post-COVID-19.
• Analitzar la contribució efectiva dels serveis socials del municipi als Objectius de Desenvolupament Sostenible continguts en l’Agenda 2030.
• Realització d´informes d´impacte de gènere ex anta i / o ex-post a la implementació dels plans d’acció social.

La comunicació és una funció bàsica per a la interacció humana i per al funcionament de la nostra societat i com a eina de connexió de les institucions públiques i privades, les empreses i les associacions amb les persones i els agents socials. En el cas de les administracions públiques aquesta funció de comunicació adquireix una rellevància més gran, ja que la freqüència, els canals, el grau de transparència i el llenguatge utilitzat en la seva comunicació marcaran la seva relació amb la ciutadania, el seu grau de proximitat i la seva disposició a acollir la diversitat de persones a la qual dirigeixen la seva acció de govern.

L’administració, per tant, té la responsabilitat de protegir, defensar i impulsar els drets humans de totes les persones i de vetllar per la igualtat de tracte i d’oportunitats. Per això, ha de ser model i inspiració de hàbits que ajudin a la societat a respectar i exercir els drets, assumint la diversitat social com un valor que ha de ser reconegut, i valorat positivament.

A més, en la societat actual, en què els continguts visuals i multimèdia són cada dia més rellevants cal tenir en compte que la comunicació no sexista ha d’anar més enllà del llenguatge verbal o escrit. Ha de tenir en compte tot l’ampli conjunt d’instruments del llenguatge que constitueixen la nostra comunicació: iconografies, fotografies, vídeos, infografies, etc., presents tant a les pàgines web, a les xarxes socials o en tota classe de mitjans. Si el contingut audiovisual transmet una idea contrària al textual, el missatge que prevaldrà serà el del contingut audiovisual.

Com ajudem a les administracions a aconseguir una comunicació inclusiva?

• Mitjançant el disseny de campanyes de comunicació amb perspectiva de gènere.
• La incorporació d’un llenguatge inclusiu en el lloc web, les xarxes socials i els materials corporatius.
• Formació per al desenvolupament d’hàbits de comunicació inclusiva.
• Incorporació de la perspectiva de gènere en els materials institucionals: informes, butlletins, estratègies, plans i programes.

Les polítiques públiques no poden ni han de realitzar-se sense la participació de la ciutadania. La seva col·laboració és fonamental per garantir unes polítiques efectives que tinguin un impacte positiu sobre les persones sobre les quals es vol obtenir resultats.

En aquest sentit, les dones tradicionalment han quedat al marge de molts processos en els quals, bé per la seva implicació directa o per les seves pròpies capacitats, experiències i coneixements, haurien d’haver jugat un paper de lideratge. No obstant això, les dones poden i volen exercir aquest rol de lideratge i participar activament en el disseny, execució i avaluació de les polítiques públiques en general i de les polítiques orientades a impulsar els seus drets en particular.

Al mateix temps, incorporar la perspectiva de gènere és una estratègia clau per aconseguir uns resultats que garanteixin la igualtat de drets i oportunitats. En aquest sentit, l’administració local té l’oportunitat d’impulsar i dinamitzar espais de diàleg i trobada, enfortiment o creació de xarxes d’organitzacions socials i de promoure l’associacionisme i lideratge femení. En un context com l’actual, de manera especial, les dones han de formar part de les decisions i dels programes socials, polítics i econòmics que s’impulsin en el futur pròxim i en les estratègies projectives de futur.

Com col·laborem en incorporar i enfortir el teixit associatiu i el lideratge de les dones del municipi?

• Disseny i execució de projectes que potenciïn els lideratges i referents femenins en defensa dels drets humans de les dones com una oportunitat per a tota la ciutadania.
• Construcció de xarxes en defensa de la participació política de les dones.
• Elaboració d’agendes nacionals i locals de dones.
• Creació d’espais de diàleg i de treball conjunt entre diferents actors públics i/o privats a favor del desenvolupament humà.
• Creació de jornades participatives de dones de determinats sectors econòmics per analitzar els principals obstacles i oportunitats de les dones.