Un dels principals reptes del segle xxi i d’acord amb l’Agenda 2030 és reduir i pal·liar les desigualtats. Per assolir aquest repte, Nacions Unides ens convida a treballar contra les causes estructurals que perpetuen les discriminacions i la iniquitat.
Les dones en el nostre país, malgrat ser un país democràtic i amb garanties, pateixen discriminacions en tots els àmbits de la seva vida. Discriminacions que han de ser aturades en primer lloc per les institucions, exercint i aplicant polítiques que garanteixin i restableixin els drets humans de les dones, i assegurant que a cap dona li seran vulnerats els drets per raó de gènere o sexe.
L’administració pública local és un actor clau del desenvolupament humà i per tant és, amb la resta d’administracions, responsable d’aconseguir espais urbans lliures de desigualtats. En l’actualitat s’està revisant i revalorant el paper que els governs locals i regionals en el disseny i l’aplicació de les agendes internacionals, com l’Agenda 2030 entorn dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda de París o la Nova Agenda Urbana. Aquests compromisos internacionals serveixen de marc general per a l’aplicació de la normativa de gènere. Tots aquests compromisos impliquen una gran responsabilitat i representen un gran repte per als governs municipals, que sovint es troben amb dificultats per adaptar aquestes agendes al context local.
Així doncs, el paper dels governs locals en l’esfera internacional s’està movent cap a un major protagonisme als espais de debat i de presa de decisions globals. La Conferència Habitat III va constituir una realització històrica del principi d’integració, ja que va incloure les consideracions de gènere i equilibri regional en totes les sessions.
L’administració pública local es troba en una posició idònia per desenvolupar un paper actiu en el marc de les polítiques d’igualtat; disposa d’un marc normatiu nacional i internacional favorable, d’una ciutadania cada dia més apoderada, de nous lideratges polítics a favor de la igualtat més enllà del discurs teòric i de nous lideratges femenins i feministes al capdavant d’importants ciutats del país.
Hi ha una sèrie d’instruments en els quals es concreten els reptes específics i les mesures proposades als governs locals per tal d’avançar cap a la igualtat, al mateix temps que compleixen els compromisos establerts a les agendes Internacionals de gènere, desenvolupament o medi ambient.
Els governs locals, com a garants de drets, poden incorporar en les seves polítiques públiques les recomanacions dels moviments feministes, com ara tenir en compte l’existència d’una cultura de violència contra les dones prèviament a poder apoderar-les i comptar amb la seva participació efectiva; no assumir que les ciutats són igualment segures per homes i dones; tenir en compte les necessitats específiques de les dones en situacions de crisis econòmiques; contemplar les múltiples desigualtats i les múltiples formes de discriminacions de grups com les dones grans, amb discapacitat o dels col·lectius LGBTI, per tal de preveure polítiques específiques, enfortir els espais d’articulació i construir aliances amb altres expressions del moviment de dones; i, finalment, tenir en compte localment la Plataforma d’Acció de Beijing i la CEDAW.
Un dels majors reptes dels governs locals és, per tant, la integració de la dimensió de gènere en totes les activitats i en totes les polítiques, en els mètodes i els instruments que afecten la vida quotidiana de la ciutadania. En aquest sentit, Nacions Unides ens convida a centrar-nos en la discriminació i la marginació per avançar en el procés de desenvolupament, i ens convida també a formular respostes en les quals s’hagin tingut en compte les causes estructurals que permeten que en un entorn polític i social es fomenti l’exclusió i la marginació i, en última instància, la negació dels drets humans.
Els drets humans, els drets de les dones, així com la igualtat de gènere, comparteixen un objectiu comú amb el desenvolupament humà: assegurar la llibertat, el benestar i la dignitat de tots els homes i dones. Sabem que el desenvolupament humà és essencial per a la realització dels drets humans, alhora que els drets humans són essencials per al desenvolupament humà. I l’equitat de gènere i l’apoderament de les dones són vitals no només per a millorar les condicions econòmiques, socials i polítiques de la societat, sinó també per assolir una plena ciutadania.
Tenim lideratges preparats per assumir el repte i tenim una ciutadania exigent amb qui administra el poder del poble.
Marta Macias
Directora de Coop4equality