El punt de partida per a elaborar un enfocament de gènere en l’urbanisme municipal.
“Cal acabar amb la mirada androcèntrica de les ciutats. Cal construir de manera diferent; hem de poder incloure el coneixement, les necessitats i les diferències de les dones, la cura i la seguretat entre altres. Només respectant i fent possible el ple gaudi dels drets humans de les dones podrem avançar en la construcció de ciutats veritablement democràtiques i justes” Marta Macias, directora Executiva de Coop4equality.
“Hem de dissenyar els espais en els quals vivim basant-ho en les cures. Espais que ens cuidin als ciutadans i ciutadanes que hi vivim. Espais de confiança que ens permetin sentir-nos segurs. I això només s’aconsegueix si som capaços de pensar les nostres ciutats des de la mirada de les dones.” José Manuel Pérez, Coop4equality Galícia
Les nostres ciutats i les seves arquitectures són al mateix temps producte i espai d’un procés en el qual es cristal·litzen, incrusten i aglutinen discursos i representacions, que precisament per mitjà i a través d’elles es repeteixen i es perpetuen, convertint- se en patrons espai/temporals que es consoliden i suporten els rols de gènere, tant en l’àmbit públic com en el privat.
El fet que l’habitant sigui dona és una condició destacable que engloba a alguns dels altres, submergint-se en el context de la pluralitat. La perspectiva de gènere centra la seva acció en dones immigrants, dones majors, dones solteres, dones joves. La condició de ser dona sol venir matisada per altres circumstàncies, que inclou també en l’home en tota la seva diversitat.
Precedents de polítiques locals amb perspectiva i gènere.
El pla de l’espai i del territori, des de la perspectiva de gènere, contribueix a la igualtat efectiva, perquè influeix en la localització de les activitats, en la interrerrelació i connexió d’aquestes. En diversos països europeus i en territoris de l’Estat espanyol ja es va començar a treballar amb aquest enfocament. Cal destacar iniciatives com la posada en pràctica a la ciutat de Viena, on sota la direcció d’Eva Kail, urbanista feminista, en 1991 es va crear la primera oficina que coordinava la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les decisions i actuacions que depenen de l’Ajuntament de Viena.
Així mateix, en l’àmbit estatal espanyol, al País Basc es van posar en marxa les Directrius d’Ordenació Territorial. Un treball realitzat per Inés Sánchez de Madariaga i el seu equip en 2015, que proposa un conjunt de Mesures bàsiques i Accions de gran impacte, insistint en la selecció d’objectius estratègics per a procurar la incorporació efectiva de la perspectiva de gènere en el pla urbà.
Al seu torn, dues ciutats, Irun i Bilbao, van incorporar la perspectiva de gènere en els seus documents del pla general d’una manera clara i transmissible. També en la Comunitat Autònoma de València, en 2009 l’equip en el qual van participar Mercedes Miranda Bleda i Eva Álvarez Isidro elabora el document “Albaceteplural, incorporació de la perspectiva de gènere a la redacció del PGOM d’Albacete: gestió de participació”.
Una experiència pionera per a la incorporació de la perspectiva de gènere al pla de caràcter general que va ser seguida per unes altres, com el Pla General Estructural de Castelló, en 2017. Aquestes iniciatives van desembocar en la guia per a incorporar la perspectiva de gènere en actuacions urbanes en la comunitat valenciana, elaborada per Eva Álvarez Isidro i Carlos Gómez Alfonso. D’igual manera, a Extremadura es van aprovar les normes tècniques per a la integració de la dimensió de gènere en l’ordenació territorial i urbanística (DONI 96, 21 de maig de 2019, Ordre 17 de maig de 2019).
OBJECTIUS
Quina és la finalitat d’integrar la perspectiva de gènere en l’ordenació del territori i el desenvolupament urbanístic de les ciutats?
L’objectiu general és proporcionar mecanismes i indicadors que facilitin el disseny, seguiment i avaluació dels projectes derivats d’aquest. I ho és, a través de l’elaboració d’un document que aplicat sobre l’entorn construït sigui capaç de transformar-lo, de manera que per conseqüència clara de la seva aplicació sigui la disminució de la desigualtat entre homes i dones.
“En mirar a l’entorn urbà des de la perspectiva de gènere es desencadena un procés de transformació radical. No té marxa enrere. Afecta a l’ordinari i a l’extraordinari, al quotidià i al genèric. Començarem a valorar l’ample de la vorera, donarem valor a l’arbre, els bancs deixaran de ser elements de composició sobre un pla per a tornar a ser mobles que faciliten la vida de les persones. I en enfrontar-nos a la planificació i al disseny urbà atendrem la posició dels equipaments, dels jardins i les zones lliures, als seus efectes en la vida d’homes i dones” María Carreiro Dra. en Arquitectura. Acreditada Professora Titular MTS Arquitectura UDC
“Ildefons Cerdà, el projectista de l’eixample de Barcelona, definia en 1867 l’urbanisme com el conjunt de coneixements, principis, doctrines i regles, encaminades a ensenyar de quina manera ha d’estar ordenat tot agrupament d’edificis, a fi que respongui al seu objecte. Aquest es redueix al fet que els seus habitants puguin viure còmodament i puguin prestar-se recíprocs serveis, contribuint així al comú benestar. Per a això, avui en el segle XXI, la perspectiva de gènere és un instrument urbanístic imprescindible” Cándido López PhD in Architecture. Professor MTS Arquitectura. UDC
Objectius específics
1.- Identificar de manera participativa les necessitats urbanístiques des de la perspectiva de gènere i determinar les àrees prioritàries d’intervenció, tenint en compte els diferents nuclis urbans i rurals, i les característiques físiques i socials del territori.
2.-Fixar determinacions en el document mitjançant la intervenció activa sobre les diferents figures i elements del pla estructural, de manera que segons es desenvolupi l’instrument d’ordenació, es vagin desplegant les diferents actuacions previstes.
3.-Proporcionar recomanacions i orientacions pràctiques per a garantir que els desenvolupaments concrets del Pla Urbanístic incorporin la perspectiva de gènere en la seva identificació, desenvolupament i avaluació.
4.-Enfortir les capacitats tècniques i el coneixement de l’equip tècnic que lidera els projectes en la comprensió del que implica incorporar la perspectiva de gènere i com integrar-la ens els seus projectes.
5.-Establir orientacions i prioritats diferenciades tant per a l’adequació de les zones urbanes consolidades com per als nous projectes d’expansió urbanística en el municipi.
6.-Considerar l’eficàcia en les mesures que puguin adoptar-se i la senzillesa d’aplicació d’aquestes, complementant de la forma més eficient possible les ordenances del text.
3.-METODOLOGIA DE TREBALL
Es tracta d’un procés que ha de ser constantment aplicat i comprovat.
La perspectiva de gènere es presenta com un mètode de treball amb diverses fases:
1.- Un mecanisme d’anàlisi
2.- Un sistema de disseny específic
3.- Un criteri d’avaluació de resultats.
La perspectiva de gènere proposa projectes i actuació particulars i específiques, sempre adaptades a les situacions de diversitat i assumint el possible conflicte. La principal eina de treball és la participació i l’obtenció de dades particularitzades, adequats a cada situació.
Per tant, la incorporació de la perspectiva de gènere en la construcció de l’entorn col·lectiu és una qüestió transversal, que en cada cas concret suposa l’aplicació d’un mètode de treball interactiu que ha de:
-Ser aplicat per un equip entrenat a mirar i veure la realitat complexa des del punt de vista de totes les persones usuàries i, en particular, des del punt de vista de les dones.
-Reconstruir la informació en col·laboració amb les persones usuàries. Reconèixer el valor d’ús i la diversitat dels seus patrons d’activitat. Valorar l’ús col·lectiu dels espais públics i privats entenent que la sostenibilitat econòmica ha d’afegir a les seves variables d’estudi aquelles que afecten el treball no remunerat de la cura, ja que és una realitat paral·lela no comptabilitzada i que, per tant, suposa una distorsió d’aquesta realitat.
-Exposar actuacions i projectes específics i particularitzats, tant mitjançant dades i informació obtinguda participativa i col·lectivament com de l’anàlisi de bases de dades ja existents.
-Activar actuacions concretes, en l’entorn construït de l’habitatge, de l’edifici, del barri i de la ciutat, enfocades a augmentar l’autonomia física, econòmica i de presa de decisions de les dones.
-Definir indicadors que permetin verificar quantitativament el progrés en la incorporació de la perspectiva de gènere en l’entorn.
-Comunicar públicament que les solucions enfocades en el minvament de la desigualtat de les dones, sens dubte, són millors per al conjunt de la societat i de l’entorn construït. No sols per una qüestió de justícia, sinó per una qüestió de pragmatisme, ja que milloren la vida de tots els col·lectius.
L’urbanisme amb perspectiva de gènere centra la seva actuació sobre la ciutadania en tota l’amplitud de la seva varietat: immigrants, persones ancianes, nens i nenes, persones amb diversitat funcional, amb diferents orientacions sexuals, amb diverses religions, o amb diferents estatus socioeconòmics.
El fet que l’habitant sigui dona és una condició notable que engloba algunes de les altres, submergint-se en el context de la pluralitat. La perspectiva de gènere enfoca la seva actuació cap a la dona immigrant, la dona major, la dona soltera, la dona nova. La condició de dona habitualment veuen qualificada per alguna altra circumstància, que inclou també a l’home en tota la seva diversitat.
La construcció de la ciutat amb perspectiva de gènere, analitza -entre altres- la situació que es produeix quan s’assumeix que la dona és la principal encarregada de la cura de les persones dependents i de l’entorn domèstic. A més, proposa estratègies i actuacions per a evitar i superar les conseqüències originades per aquesta circumstància. Una situació que es constata en el món de manera global. Les dades confirmen que les dones dediquen més temps a les tasques no remunerades que els homes. A Espanya, més del doble d’hores. Mateix, en haver d’abordar tasques relacionades amb la cura abandonen l’activitat professional en major proporció que els homes.
4.-LA NOSTRA PROPOSTA
Proposem un diagnòstic participatiu per a garantir la sostenibilitat de la vida en el centre del desenvolupament urbanístic.
Per què és necessària una planificació urbanística amb enfocament de gènere?
El disseny de les ciutats es va organitzar tradicionalment al voltant del treball remunerat dels homes, sense tenir en compte les necessitats de les dones, dels col·lectius considerats no productius i dependents, com les nenes i els nens, les persones majors i les que sofreixen algun tipus de discapacitat.
El model pres com a referència a l’hora de dissenyar la ciutat és el d’un home adult, amb una ocupació remunerada, sense discapacitats, amb accés a tots els serveis i sense moltes responsabilitats familiars o amb les necessitats cobertes.
Però aquest model només s’ajusta a una part de la població, que en molts casos correspon a qui es va encarregar del seu disseny, per la qual cosa les necessitats de la resta de la ciutadania es van contemplar en un pla secundari
És necessari incloure la participació de les persones en general, i de les dones en particular, per a escoltar la seva visió de la ciutat, conèixer els problemes amb els quals s’han d’enfrontar diàriament, i atendre les idees i suggeriments que poden acostar en aspectes concrets com l’organització del transport, les característiques de l’habitatge, el disseny de l’espai urbà, la percepció de seguretat, o conceptuals com la presència simbòlica de les dones en l’espai públic. Tot això, sens dubte, permetrà dur a terme projectes més adequats a les necessitats reals i, al mateix temps, comptar amb una apropiació comunitària de les iniciatives.
Assessorant en el desenvolupament del planejament general –PGOM-, del planejament de desenvolupament parcial, especial o d’urbanització, o també d’altres normes urbanístiques que es duguin a terme.
Com podem ajudar els governs locals a integrar la perspectiva de gènere en les polítiques urbanístiques?
La nostra proposta està elaborada per a ajudar als governs locals en la implementació de polítiques urbanístiques amb perspectiva de gènere a través d’accions que generen un impacte directe tant en el territori com en els usos dels espais del municipi.
-Formant al personal de l’administració local en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques urbanístiques municipals, procurant les accions coordinades dels diferents serveis tècnics implicats
-Dotant d’eines al personal tècnic de l’Ajuntament, que permetin aprofitar, i entendre, els avantatges d’incorporar la perspectiva de gènere en les diverses activitats municipals.
-Formulant dinàmiques ens col·lectius veïnals a fi d’obtenir informació rellevant per a la transversalització de la perspectiva i enfocament de gènere en les polítiques urbanístiques municipals
-Realitzant activitats en els centres docents amb les diferents etapes educatives per a transmetre la importància de la perspectiva de gènere, posant l’accent amb les nenes i els nens en l’etapa infantil.
