El repte de la igualtat substantiva exigeix actuar en tres esferes interrelacionades: la correcció dels desavantatges socioeconòmics de les dones; la lluita contra els estereotips, l’estigma i la violència; i l’enfortiment del poder d’acció, la veu i la participació de les dones.

La igualtat que busquem no és la d’igualar a les dones amb els homes sinó una igualtat en el reconeixement, gaudi i exercici dels drets humans de tots dos. Per a això s’ha d’aconseguir la igualtat d’oportunitats, la igualtat en l’accés a les oportunitats i la igualtat de resultats.

Això implica que en algunes ocasions, depenent de l’impacte dels factors biològics i socials, les dones hauran de ser tractades idènticament als homes i en altres ocasions s’haurà de tractar a homes i dones de forma diferent, de vegades, atorgant certs avantatges a les dones per corregir la històrica desigualtat que han patit les dones per més de 5 mil anys i per eliminar els avantatges masculins basats en el fet que l’estàndard és masculí.