L’enfocament intercultural està orientat al reconeixement de la coexistència de diversitats culturals en les societats actuals, les quals han de conviure amb una base de respecte cap a les seves diferents cosmovisions, drets humans i drets com a pobles. En termes del seu desenvolupament en un àmbit global, la preocupació per la interculturalitat va associada a la importància que ha adquirit la diversitat i les qüestions relatives a la identitat, en el marc del desenvolupament, que ha sobrepassat gradualment la seva dependència únicament de variables associades a qüestions socioeconòmiques.
Aquests avanços s’han cristal·litzat en la universalització dels drets econòmics, socials i culturals. Des d’aquesta perspectiva i principis, es transforma en un imperatiu legítim que els pobles indígenes i afro-descendents formin part de manera igualitària de la ciutadania moderna, la qual ha de ser inclusiva amb formes de fer i pensar particulars que defineixen la identitat de les diverses regions. Aquesta identitat es basa en múltiples i diverses identitats específiques que, lluny de constituir una dificultat o problema –com usualment s’ha considerat–, aporten amplies possibilitats de creixement i desenvolupament d’acord amb processos d’integració i cohesió social interculturals (Bell i Rangel, 2002).
D’altra banda, també és rellevant referir-se als conceptes de raça i etnicitat que estan presents en la discussió sobre interculturalitat i que han de tenir-se en compte especialment a l’hora de treballar amb població afro-descendent. En efecte, el concepte de raça s’ha construït per justificar les diferenciacions fenotípiques entre els éssers humans. Aquesta noció al·ludeix a la divisió taxonòmica del gènere humà a partir de distincions biològiques, morfològiques i fisiològiques. Històricament, s’entén per raça la divisió de grups humans d’acord amb característiques físiques notòries o que s’observen a simple vista. Amb aquest terme també s’ha al·ludit als llinatges o a l’estirp de descendents vinculats amb un ancestre comú.