L’objectiu central és el d’identificar i analitzar les desigualtats que formen part dels problemes més importants del desenvolupament per corregir les pràctiques de caràcter discriminatori i les injustes relacions de poder que dificulten el progrés. Aquesta visió implica una superació del concepte de dret en la seva concepció principalment jurídica per abastar també les necessitats, possibilitats i estratègies que s’han de desplegar, com la manera d’assegurar el compliment i desenvolupament dels mateixos. Els plans, polítiques i programes socials han de promoure la realització de drets i el millorament de capacitats d’exercici dels mateixos per part dels seus titulars.
Al maig de 2003, en el marc d’un seminari interinstitucional celebrat pel Grup de les Nacions Unides per al Desenvolupament (UNDG, per les seves sigles en anglès) en Stanford (Estats Units), es va adoptar la Declaració d’Enteniment Comú de les Nacions Unides sobre un enfocament de la Programació per al Desenvolupament basat en els Drets Humans per aclarir el significat d’aquest enfocament i oferir orientació sobre com aplicar-ho en el context dels processos de programació comuna de les Nacions Unides.
Tres punts clau de la Declaració:
- Tots els programes de cooperació, política i assistència tècnica per al Desenvolupament haurien de promoure la realització dels drets humans enunciats a la Declaració Universal de Drets Humans i en altres instruments internacionals de drets humans.
- Les normes i principis de drets humans orienten totes les activitats de cooperació i programació per al desenvolupament en tots els sectors i fases del procés de programació.
- La cooperació per al desenvolupament contribueix al foment de la capacitat de les i els “titulars de deures” per complir les seves obligacions i/o de les i els “titulars de drets” per fer valer els seus drets.
Els drets humans són garanties jurídiques universals que protegeixen als individus i els grups contra les accions i omissions que interfereixen amb les llibertats fonamentals, els drets i la dignitat humana.
Tots els drets humans són indivisibles, la qual cosa significa que ja siguin d’ordre civil, cultural, econòmic, polític o social, tots ells són inherents a la dignitat de tota persona humana.
En conseqüència, tots tenen el mateix estatus com a drets, i no poden ser jerarquitzats. També són interdependents i interrelacionats, la qual cosa significa que l’exercici d’un dret depèn de l’exercici de la resta de drets íntegrament.
En aquest sentit, l’enfocament basat en els drets humans se centra explícitament en la discriminació i la marginació en el procés de desenvolupament. El nivell de compromís amb la situació és alt i “obliga a abordar els reptes d’una manera més completa. Això significa que s’han de confrontar les pautes persistents de desigualtat i discriminació i formular respostes en les quals s’han tingut en compte les causes estructurals que permeten que un entorn polític i social fomenti l’exclusió i la marginació i, en última instància, la negació dels drets humans”.
En la mesura que els drets tenen el caràcter d’obligatoris, les institucions i els Estats tenen el deure fer-los valer i garantir la seva exigibilitat per assegurar el benestar en condicions d’igualtat, independentment de variables econòmiques com l’escassetat de recursos.
Des dels anys vuitanta, els organismes de les Nacions Unides han establert pràctiques de “bona programació”. En lloc de reemplaçar aquestes pràctiques, un enfocament basat en els drets humans agrega valor a la “bona programació” de la següent manera:
- Nivell normatiu: un enfocament basat en els drets humans agrega legitimitat al procés de desenvolupament, ja que està basat en valors universals que es reflecteixen en normes i regles jurídicament vinculants per als Estats. Tots els programes de les Nacions Unides han de contribuir als objectius en matèria de drets humans.
- Valor instrumental: un enfocament basat en els drets humans contribueix a aconseguir resultats de desenvolupament més sostenibles fent front als problemes de manera més exhaustiva; això significa determinar i tractar de posar fi a les pautes persistents de desigualtat, discriminació, exclusió i altres causes estructurals que en última instància impedeixen la realització dels drets humans. L’aplicació dels principis de drets humans garanteix un procés de qualitat més participatiu, responsable i integrador dels grups marginats o discriminats. Les normes de drets humans aclareixen també l’objectiu de l’enfortiment de la capacitat determinant què capacitats específiques de les i els titulars de drets i de les i els titulars de deures han de crear-se per fomentar la realització dels drets humans.
En l’enfocament basat en drets humans ha de parar-se esment als resultats, atès que la conclusió desitjada i l’impacte de qualsevol activitat del programa són els que contribueixen a fomentar la realització dels drets humans. Al mateix temps, ha de parar-se esment per assegurar que el procés de desenvolupament no aprofundeixi la desigualtat, la discriminació i, en última instància, els conflictes ja existents. Els principis i estàndards de drets humans estableixen criteris objectius per a processos de desenvolupament acceptables: es requereix portar endavant processos participatius, inclusius i responsables que prioritzin els grups més marginats i exclosos.
