L’anhelada paritat es retarda una altra generació. La pandèmia ha afegit 36 anys al temps necessari per a reduir la bretxa de gènere, que ha passat de 99,5 a 135,6 anys en l’últim any. Així ho recull el Fòrum Econòmic Mundial (WEF, en les seves sigles en anglès) en el seu informe anual sobre la bretxa de gènere, que atribueix la deterioració a la menor representació política de les dones en grans economies i l’estancament dels avanços econòmics, per les cures familiars i el fet que les dones treballen en sectors més afectats pel confinament.
Els avanços cap a la paritat s’han estancat en moltes grans economies i indústries i això ha pesat en el còmput global del progrés. Encara que cada vegada hi ha més dones en treballs que exigeixen qualificació, les disparitats de renda persisteixen i continua havent-hi molt poques dones en posicions directives. Tant que la paritat econòmica, a aquest ritme, no s’aconseguirà fins dins de 267,6 anys. També ha pesat la reculada en la participació política de les dones als països analitzats, on ocupen a penes el 26,1% de la representació parlamentària i el 22,6% dels ministeris. Tancar aquesta bretxa portarà 145,5 anys, enfront dels 95 anys de 2020.
El WEF no dubte a assegurar que la pandèmia ha tingut un impacte més negatiu per a les dones que per als homes, començant per la desocupació que, segons l’Organització Internacional del Treball, ha afectat un 5% de les dones enfront d’un 3,9% dels homes. En bona part per la desproporcionada presència de dones en sectors afectats directament pel confinament, com el consum. En el cas dels Estats Units, recorda l’organització que cada any celebra la seva reunió anual en l’estació suïssa de Davos, les més afectades han estat les dones de grups ètnics i racials en posicions de pitjor avantatge.
No sols això, sinó que la pandèmia, el teletreball i el confinament decretats per les autoritats per a fer front a la covid-19 ha fet recaure les labors de la llar, la cura de majors i nens majoritàriament sobre les dones, “la qual cosa ha augmentat els seus nivells d’estrès i reduït els seus nivells de productivitat”. La recuperació, no obstant això, no dóna prioritat a les dones. Segons les dades de LinkedIn recollits pel Fòrum Econòmic, la contractació de dones s’està produint a menor ritme en moltes indústries i elles no solen ser les candidates preferides per a optar a llocs de direcció, “la qual cosa està provocant una reculada després de dos anys d’avanços”, diu l’informe, que enguany aconsegueix la seva 15 edició.
L’informe analitza la paritat en quatre àrees: participació econòmica, educació, salut i poder polític. En educació i salut la bretxa gairebé s’ha tancat, però els avanços cap a la paritat total s’han estancat en l’últim any.
“La pandèmia ha afectat la igualtat de gènere tant en el lloc de treball com en la llar, fent marxa enrere a anys de progrés. Si volem una economia de futur dinàmica, és vital que les dones estiguin representades en les ocupacions del demà. Ara més que mai és crucial centrar-se en el lideratge femení, comprometre’s amb uns objectius i mobilitzar recursos per a aconseguir-lo. És el moment d’incloure la paritat de gènere en el disseny de la recuperació”, afirma Saadia Zahidi, directora gerent del WEF.
Islàndia segueix al capdavant
Des de fa 12 anys, Islàndia és el país que encapçala la llista de països on hi ha major igualtat entre homes i dones en termes generals, seguit per Finlàndia, Noruega, Nova Zelanda i Suècia. Els majors avanços, no obstant això, s’han registrat a Lituània, Sèrbia, Timor-Leste, Togo i Unió dels Emirats Àrabs.
Espanya ocupa el lloc 14 dels 156 països que integren la llista i ha registrat una reculada durant la pandèmia: en 2020 havia tancat el 79,5% de la bretxa de gènere i aquest any sol ha reduït un 78,8% d’aquesta diferència. Gran part de la reculada té a veure amb la menor presència de dones entre els representants parlamentaris —del 47,4% al 44%—, encara que comparat amb 15 anys enrere, quan va començar l’informe, la millora és significativa perquè partia del 36%. També perquè l’esperança de vida, que amb la pandèmia s’ha reduït entre tots dos gèneres, ha colpejat més durament a les dones.
El WEF crida l’atenció que en 81 països mai una dona ha ocupat la màxima posició política, com a presidenta o primera ministra, entre ells països considerats relativament progressistes respecte a la paritat com Suècia, Espanya, els Països Baixos o els Estats Units.